MIRALL TRENCAT

“Una família, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. M’agradava pensar que la família seria rica, amb una senyora fora de casta. Desnivellada, d’origen modest... Sentia que la novel·la seria difícil, que exigiria molts personatges...”

MAR D ESTIU. UNA MEMÒRIA MEDITERRÀNIA

Book Cover: MAR D ESTIU. UNA MEMÒRIA MEDITERRÀNIA
Parte de la serie Narrativa en Catalan series:

Una aproximació sentimental al Mediterrani, als petits plaers de la vida, i una invitació a observar i descobrir les històries dels llocs i de les persones que l'habiten.
En Mar d'estiu, Nadal ret homenatge a la mar de la seva infància i joventut en un llibre dividit en tres parts.

A la primera, l'autor parla de perquè la Mediterrània, què és i quin significat té el mar per a ell. En una segona banda, Nadal relata els seus viatges per diversos llocs del Mediterrani com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat. La descripció de cada un d'aquests espais l'acompanya el relat de les experiències, records i reflexions que li evoquen. En la tercera i última part del llibre, l'autor narra el retorn, una reflexió sobre l'experiència del viatge i el paper que ha tingut la Mediterrània en la història i el desenvolupament de la cultura occidental.

Rafael Nadal va ser l'autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari.

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA

Book Cover: CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA
Parte de la serie Narrativa en Catalan series:

4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit: «El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall,El País); «L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de ..